La Decadència de la Metàfora

Albert P. Novell, New York, 22 de Març, converses fictícies amb Woody Allen.

Woody Allen al seu film “Manhattan” 1979, definia aquest barri de New York com una metàfora de la decadència de la cultura contemporània.
Vull encetar un seguit de reflexions en una línia inversa “Manhattan com la decadència de la metàfora”

Començo amb aquest vers de Konstantino Kavafis: anomenat: La ciutat
“Aniré a una altra terra, cap a un altre mar
i una ciutat millor amb certesa trobaré.
Doncs cada esforç meu està aquí condemnat,
i mor el meu cor, el mateix que els meus pensaments en aquesta desolada llangor.
On adreço la meva mirada només veig les fosques ruïnes de la meva vida
i els molts anys que aquí vaig passar o vaig destruir”.
No trobaràs una altra terra ni una altra mar.
La ciutat anirà en tu sempre.
Tornaràs als mateixos carrers.
I en els mateixos suburbis arribarà la teva vellesa;
a la mateixa casa envelliràs.
Doncs la ciutat sempre és la mateixa. Una altra no busquis
-no la hi ha-,
ni camins ni vaixell per a tu.
La vida que aquí vas perdre l'has destruït en tota la terra.