El comerç minorista català situació i relació amb les TIC

El teixit comercial català resulta fonamental a l'hora de mantenir la trama de la vida ciutadana, i exerceix un important paper en el qual es barregen el seu caràcter de servei al consumidor, el seu aspecte de sector generador d'ocupació, i la seva faceta com a eix de la vida pública i en l'ordenació urbana.

Tot aquest valor que representa el comerç minorista, dissortadament no esta en sintonia amb aspectes relatius a la innovació i utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

En l'actualitat, una de cada tres empreses del sector de comerç minorista encara no han incorporat cap dispositiu o eina informàtica per al seu negoci. (CCC 2008)
Els empresaris no coneixen quines són les possibilitats que les tecnologies ofereixen per als seus negocis. Aquí podríem situar el principal problema, aquest desconeixement fa que les empreses no s'hagin plantejat la incorporació de les tecnologies.

Si fem un repàs de com s’utilitzen les TIC al sector ens trobem, segons (CCC 2009), amb:
- Utilització de les TIC centrada en tenir PC.
- Internet per tasques bàsiques, fins i tot no relacionades.
- Poca seguretat a l’hora de realitzar tràmits importants.
- Poc manteniment de les eines tecnològiques.
- No existeix pressupost destinat a les TIC.
- Conscienciació nul•la del cost de desenvolupament d’una Web.

Conclueixen dient, entre altres coses, que hi ha sectors que difícilment poden incorporar les noves tecnologies (per exemple els forns).

Però aquesta afirmació sobre els forns és un exemple de que, fins i tot, qui encarrega l’estudi i qui el fa, no té un visió estrategica de l’incorporació de les TIC al comerç al detall.

Els forns que semblen destinats a estar fora de la societat de la informació, es poden incorporar a les TIC, de forma senzilla, mitjançant pagines WEB, on ofereixin els seus productes artesans i formules o consells per utilitzar-los a casa.

Però també existeixen altres possibilitats de millora del servei. Quans cops hem anat a la fleca i ens em trobat que el tipus de pa que volíem estava exhaurit i havíem d’esperar la propera fornada. Avui existeixen solucions a baix cost que poden oferir serveis d’avis al client que quan és el millor moment per comprar el pa.

Una agència creativa de Londres per enviar avisos a través de Twitter, ha muntat el primer dispositiu en una fleca i amb ell és possible conèixer quan surten del forn pastissos, croissants,etc... Mitjançant un senzill interfície, el forner selecciona com és el producte que està al punt i en prémer el botó s'envia un missatge a Twitter, per la qual cosa ens podrem passar a buscar brioixeria recentment fornejada.

El forner, que no té temps de trastejar amb ordinadors mentre treballa, informa a tots els seus clients d'una forma senzilla i ràpida. És només un exemple, interessant i que m'ha cridat l'atenció, de les possibilitats d'aquesta plataforma de comunicació si s'integra de forma intel•ligent amb altres solucions.

El BakerTweet és un disseny propi, muntat sobre una plataforma Arduino, i que es pot configurar a través d'un interfície web, com podem veure en el vídeo. http://vimeo.com/3972081#embed
Si es pot fer sobre Twiter és fàcil utilitzar altres tipus de plataforma sms e mails etc.

Hem de trencar amb la situació que es reflecteix en l’estudi del CCC i aconseguir dinamitzar el sector del comerç minorista, posant en valor aspectes únics que sols ell pot oferir, tot utilitzant les TIC com una eina estratègica per aquest posicionament.

Les associacions de comerciants minoristes han d’acomplir el rol de palanques per la innovació i el reposicionament sectorial.
Albert Pérez Novell ( NVConsulting )

La realidad aumentada ya está aquí

La realitat augmentada (en anglès “augmented reality” o AR) és una tecnologia que permet la
superposició, en temps real, d'imatges generades per un ordinador sobre imatges del món real.
En un entorn d'aquest tipus, l'usuari pot, a més, interactuar amb els objectes virtuals usant objectes reals d'una forma transparent. És a dir, es tracta d'incorporar informació virtual al món real d'una manera tal que l'usuari pugui arribar a pensar que forma part de la seva realitat quotidiana. Veure article complet a: Salvador Pérez Crespo de Telefónica I+D
Albert Pérez Novell

Apple troba la forma d'obligar a veure els anuncis

Apple ha desenvolupat una tecnologia per a obligar als usuaris a veure la publicitat.
La companyia ha patentat un dispositiu que no només desplega anuncis en tot tipus de pantalles, sinó que a més força a l'espectador a parar-li esment. Ho aconsegueix, per exemple, congelant la imatge fins que l'usuari fa clic en un botó o respon a una pregunta. La tecnologia registrada per Apple als Estats Units també pot adaptar-se als reproductors d'àudio.

Els seus creadors sostenen que permetrà que molts productes redueixin el seu preu o siguin lliurats de manera gratuïtaa canvi de que els consumidors acceptin utilitzar aquest programa de publicitat forçosa. També han deixat entreveure la possibilitat que els sistemes premium de pagament es basin en eliminar-lo.

Aquest desenvolupament preveu que les tècniques per a mantenir l'atenció de l'usuari es tornin progressivament més agressives i complexes si aquest no respon a les consignes o falla en la seva resposta. Que sigui Apple la creadora d'una aplicació d'aquest tipus ha causat sorpresa, ja que l'empresa és reconeguda pels seus principis ètics i ha basat el seu èxit en una cultura molt a favor de l'usuari, per a qui aquest nou desenvolupament és tot menys amable.
Núria Pérez Olid (font NYTimes)

San Mateo, larga cola, trazabilidad y credibilidad en los medios

Mi amigo Ignacio Muro, el pasado septiembre publicó en TELOS y en su WEB un artículo muy interesante titulado “La teoría de la larga cola”. Trazabilidad de la información y credibilidad en los medios”
Es un análisis muy acertado de la realidad y miseria conceptual en la que se mueven los medios hoy.
Pero merece una reflexión adicional.
Respecto a la teoría de la “Larga cola”, debo decir que también esta en crisis, como todo:
Si bien es cierto que la evolución de Internet y especialmente el 2.0, inducen a pensar que lo minoritario es popular, el análisis de redes comienza a plantear otros escenarios de comportamiento más convencional.
Desde el momento que se crea una tendencia a concentrar el tráfico en nodos y a la generación de efecto ranking, promocionando unas noticias frente a otras, para concentrar el tráfico aún más (Google Adwors, SEO SEM), se establece un cultivo en el que es imposible que prevalezca la lógica de la abundancia y de la larga cola, propias de las redes distribuidas. En su lugar reaparece la lógica, analógica, de la escasez, más propia de las redes descentralizadas que dibujaban el mapa mediático hasta ahora. (Evangelio según San Mateo 13 "pues al que tenga se le dará, y tendrá abundancia; pero al que no tenga se le quitará hasta lo poco que tenga" ¡¡Olé!!.)
La concentración es una tendencia imparable, que transforma Internet cada vez más en una red descentralizada, perdiendo su valor distribuido. Además los que se benefician de la concentración son los mismos que nos dicen que para estar “in” debes conectarte a Facebook o Twitter (yo me he conectado al FACE esta semana y no me siento más “in”). Pero este tema merece un post específico, más adelante.
En cuanto a la trazabilidad , de la que habla Ignacio, ("Se trata de una etiqueta que informa de la composición y el origen de cada mercancía, dónde fue diseñada, manipulada, empaquetada y cómo fue distribuida") en los medios no ha existido nunca, pero se mantenía una cierta calidad y rigor, ahora solo existe mediocridad (el modelo es: muchos becarios y muchas prejubilaciones, mileuristas versus conocedores caros.)
El clásico contraste de fuentes, que seria la base de la trazabilidad, nunca ha sido explicito. (¿que fuentes, cuantas?)
Respecto a como asume la prensa los retos que presentan, Internet y las TIC, no es que sigan anclados en el paradigma Gutemberiano, es que ¡no se han enterado de que esto se acaba!. Si alguno se ha enterado, no sabe como reconvertir toda una maquinaria y unos procesos productivos encaminados a producir un producto concreto “el diario”. Para pasar a un multiproducto, multicanal, en versiones distintas,en como integrar clara y productivamente el feedback del lector como prosumidor (consumidor que también crea su producto y combina la oferta). En definitiva como recomponer toda la cadena de valor, en un circulo de valor.
¡Si no saben que hacer con un medio, ya viejo, como es la WEB!. Que si cobro, que si no cobro, que si abierto, que si cerrado, que si Google nos hace la competencia con nuestros propios contenidos. Unos abren ediciones digitales bombo y platillo en New York, como hizo ayer el Mundo América, otros cierran ediciones digitales , como ADN y luego la abren descafeinada y con noticias sin postedición directas de EFE.
Que si, que no, se les podria aplicar la letra de la canción de Cristina Guzman (apunte Freaky, no se nada de ella, solo se que me parece una de las peores cantantes del mundo, pero del mundo mundial, como dicen los neocutres.)
“Que Si, Que No
Has tenido mucho tiempo ya
para darle vueltas
pon las cartas en la mesa
hoy desidete de una ves”
Por cierto, ayer Google se desidió a cobrar por las noticias de los periódicos que se descarguen a través de Google News, la presión ha sido suficiente, para que el llamado "gigante de Internet" de su brazo a torcer. Una pregunta me asalta ¿y los que no cobran los contenidos en su site, lo cobraran por Google?
Centrarse en el cobro por contenidos es afrontar el problema desde perspectiva a muy corto, muy táctica y poco estratégica y no debe hacerles olvidar que el problema es otro y de mucha mayor enjundia, ¿cual será mi producto dentro de 5 años, en que soportes lo publicaré y por que canales lo distribuiré?
Que no les pase como al vicepresidente de KODAK, Larry Matteson, que en el año 78 llego a la conclusión que la película era mas rentable y no convenía invertir en investigación digital que podía canibalizar las ventas.
Esta visión supuso varios planes de reducción de costes mediante la supresión de casi 30.000 empleos. Siguiendo en el terreno de los medios, sólo en Catalunya ya hay 1500 periodistas en paro, más otros muchos profesionales de gestión de los medios, ("Larga cola de parados"). La visión aquí también ha contribuido, no solo la crisis general y su efecto en la inversión publicitaria. Lo peor en el caso de los medios, extrapolable a otros sectores, es que la crisis se instala en un bucle viciado: Crisis-menos publicidad-menos lecturas-menos inversión-menos innovación- más Crisis.
Albert Pérez Novell