El comerç minorista català situació i relació amb les TIC

El teixit comercial català resulta fonamental a l'hora de mantenir la trama de la vida ciutadana, i exerceix un important paper en el qual es barregen el seu caràcter de servei al consumidor, el seu aspecte de sector generador d'ocupació, i la seva faceta com a eix de la vida pública i en l'ordenació urbana.

Tot aquest valor que representa el comerç minorista, dissortadament no esta en sintonia amb aspectes relatius a la innovació i utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

En l'actualitat, una de cada tres empreses del sector de comerç minorista encara no han incorporat cap dispositiu o eina informàtica per al seu negoci. (CCC 2008)
Els empresaris no coneixen quines són les possibilitats que les tecnologies ofereixen per als seus negocis. Aquí podríem situar el principal problema, aquest desconeixement fa que les empreses no s'hagin plantejat la incorporació de les tecnologies.

Si fem un repàs de com s’utilitzen les TIC al sector ens trobem, segons (CCC 2009), amb:
- Utilització de les TIC centrada en tenir PC.
- Internet per tasques bàsiques, fins i tot no relacionades.
- Poca seguretat a l’hora de realitzar tràmits importants.
- Poc manteniment de les eines tecnològiques.
- No existeix pressupost destinat a les TIC.
- Conscienciació nul•la del cost de desenvolupament d’una Web.

Conclueixen dient, entre altres coses, que hi ha sectors que difícilment poden incorporar les noves tecnologies (per exemple els forns).

Però aquesta afirmació sobre els forns és un exemple de que, fins i tot, qui encarrega l’estudi i qui el fa, no té un visió estrategica de l’incorporació de les TIC al comerç al detall.

Els forns que semblen destinats a estar fora de la societat de la informació, es poden incorporar a les TIC, de forma senzilla, mitjançant pagines WEB, on ofereixin els seus productes artesans i formules o consells per utilitzar-los a casa.

Però també existeixen altres possibilitats de millora del servei. Quans cops hem anat a la fleca i ens em trobat que el tipus de pa que volíem estava exhaurit i havíem d’esperar la propera fornada. Avui existeixen solucions a baix cost que poden oferir serveis d’avis al client que quan és el millor moment per comprar el pa.

Una agència creativa de Londres per enviar avisos a través de Twitter, ha muntat el primer dispositiu en una fleca i amb ell és possible conèixer quan surten del forn pastissos, croissants,etc... Mitjançant un senzill interfície, el forner selecciona com és el producte que està al punt i en prémer el botó s'envia un missatge a Twitter, per la qual cosa ens podrem passar a buscar brioixeria recentment fornejada.

El forner, que no té temps de trastejar amb ordinadors mentre treballa, informa a tots els seus clients d'una forma senzilla i ràpida. És només un exemple, interessant i que m'ha cridat l'atenció, de les possibilitats d'aquesta plataforma de comunicació si s'integra de forma intel•ligent amb altres solucions.

El BakerTweet és un disseny propi, muntat sobre una plataforma Arduino, i que es pot configurar a través d'un interfície web, com podem veure en el vídeo. http://vimeo.com/3972081#embed
Si es pot fer sobre Twiter és fàcil utilitzar altres tipus de plataforma sms e mails etc.

Hem de trencar amb la situació que es reflecteix en l’estudi del CCC i aconseguir dinamitzar el sector del comerç minorista, posant en valor aspectes únics que sols ell pot oferir, tot utilitzant les TIC com una eina estratègica per aquest posicionament.

Les associacions de comerciants minoristes han d’acomplir el rol de palanques per la innovació i el reposicionament sectorial.
Albert Pérez Novell ( NVConsulting )

La realidad aumentada ya está aquí

La realitat augmentada (en anglès “augmented reality” o AR) és una tecnologia que permet la
superposició, en temps real, d'imatges generades per un ordinador sobre imatges del món real.
En un entorn d'aquest tipus, l'usuari pot, a més, interactuar amb els objectes virtuals usant objectes reals d'una forma transparent. És a dir, es tracta d'incorporar informació virtual al món real d'una manera tal que l'usuari pugui arribar a pensar que forma part de la seva realitat quotidiana. Veure article complet a: Salvador Pérez Crespo de Telefónica I+D
Albert Pérez Novell

Apple troba la forma d'obligar a veure els anuncis

Apple ha desenvolupat una tecnologia per a obligar als usuaris a veure la publicitat.
La companyia ha patentat un dispositiu que no només desplega anuncis en tot tipus de pantalles, sinó que a més força a l'espectador a parar-li esment. Ho aconsegueix, per exemple, congelant la imatge fins que l'usuari fa clic en un botó o respon a una pregunta. La tecnologia registrada per Apple als Estats Units també pot adaptar-se als reproductors d'àudio.

Els seus creadors sostenen que permetrà que molts productes redueixin el seu preu o siguin lliurats de manera gratuïtaa canvi de que els consumidors acceptin utilitzar aquest programa de publicitat forçosa. També han deixat entreveure la possibilitat que els sistemes premium de pagament es basin en eliminar-lo.

Aquest desenvolupament preveu que les tècniques per a mantenir l'atenció de l'usuari es tornin progressivament més agressives i complexes si aquest no respon a les consignes o falla en la seva resposta. Que sigui Apple la creadora d'una aplicació d'aquest tipus ha causat sorpresa, ja que l'empresa és reconeguda pels seus principis ètics i ha basat el seu èxit en una cultura molt a favor de l'usuari, per a qui aquest nou desenvolupament és tot menys amable.
Núria Pérez Olid (font NYTimes)

San Mateo, larga cola, trazabilidad y credibilidad en los medios

Mi amigo Ignacio Muro, el pasado septiembre publicó en TELOS y en su WEB un artículo muy interesante titulado “La teoría de la larga cola”. Trazabilidad de la información y credibilidad en los medios”
Es un análisis muy acertado de la realidad y miseria conceptual en la que se mueven los medios hoy.
Pero merece una reflexión adicional.
Respecto a la teoría de la “Larga cola”, debo decir que también esta en crisis, como todo:
Si bien es cierto que la evolución de Internet y especialmente el 2.0, inducen a pensar que lo minoritario es popular, el análisis de redes comienza a plantear otros escenarios de comportamiento más convencional.
Desde el momento que se crea una tendencia a concentrar el tráfico en nodos y a la generación de efecto ranking, promocionando unas noticias frente a otras, para concentrar el tráfico aún más (Google Adwors, SEO SEM), se establece un cultivo en el que es imposible que prevalezca la lógica de la abundancia y de la larga cola, propias de las redes distribuidas. En su lugar reaparece la lógica, analógica, de la escasez, más propia de las redes descentralizadas que dibujaban el mapa mediático hasta ahora. (Evangelio según San Mateo 13 "pues al que tenga se le dará, y tendrá abundancia; pero al que no tenga se le quitará hasta lo poco que tenga" ¡¡Olé!!.)
La concentración es una tendencia imparable, que transforma Internet cada vez más en una red descentralizada, perdiendo su valor distribuido. Además los que se benefician de la concentración son los mismos que nos dicen que para estar “in” debes conectarte a Facebook o Twitter (yo me he conectado al FACE esta semana y no me siento más “in”). Pero este tema merece un post específico, más adelante.
En cuanto a la trazabilidad , de la que habla Ignacio, ("Se trata de una etiqueta que informa de la composición y el origen de cada mercancía, dónde fue diseñada, manipulada, empaquetada y cómo fue distribuida") en los medios no ha existido nunca, pero se mantenía una cierta calidad y rigor, ahora solo existe mediocridad (el modelo es: muchos becarios y muchas prejubilaciones, mileuristas versus conocedores caros.)
El clásico contraste de fuentes, que seria la base de la trazabilidad, nunca ha sido explicito. (¿que fuentes, cuantas?)
Respecto a como asume la prensa los retos que presentan, Internet y las TIC, no es que sigan anclados en el paradigma Gutemberiano, es que ¡no se han enterado de que esto se acaba!. Si alguno se ha enterado, no sabe como reconvertir toda una maquinaria y unos procesos productivos encaminados a producir un producto concreto “el diario”. Para pasar a un multiproducto, multicanal, en versiones distintas,en como integrar clara y productivamente el feedback del lector como prosumidor (consumidor que también crea su producto y combina la oferta). En definitiva como recomponer toda la cadena de valor, en un circulo de valor.
¡Si no saben que hacer con un medio, ya viejo, como es la WEB!. Que si cobro, que si no cobro, que si abierto, que si cerrado, que si Google nos hace la competencia con nuestros propios contenidos. Unos abren ediciones digitales bombo y platillo en New York, como hizo ayer el Mundo América, otros cierran ediciones digitales , como ADN y luego la abren descafeinada y con noticias sin postedición directas de EFE.
Que si, que no, se les podria aplicar la letra de la canción de Cristina Guzman (apunte Freaky, no se nada de ella, solo se que me parece una de las peores cantantes del mundo, pero del mundo mundial, como dicen los neocutres.)
“Que Si, Que No
Has tenido mucho tiempo ya
para darle vueltas
pon las cartas en la mesa
hoy desidete de una ves”
Por cierto, ayer Google se desidió a cobrar por las noticias de los periódicos que se descarguen a través de Google News, la presión ha sido suficiente, para que el llamado "gigante de Internet" de su brazo a torcer. Una pregunta me asalta ¿y los que no cobran los contenidos en su site, lo cobraran por Google?
Centrarse en el cobro por contenidos es afrontar el problema desde perspectiva a muy corto, muy táctica y poco estratégica y no debe hacerles olvidar que el problema es otro y de mucha mayor enjundia, ¿cual será mi producto dentro de 5 años, en que soportes lo publicaré y por que canales lo distribuiré?
Que no les pase como al vicepresidente de KODAK, Larry Matteson, que en el año 78 llego a la conclusión que la película era mas rentable y no convenía invertir en investigación digital que podía canibalizar las ventas.
Esta visión supuso varios planes de reducción de costes mediante la supresión de casi 30.000 empleos. Siguiendo en el terreno de los medios, sólo en Catalunya ya hay 1500 periodistas en paro, más otros muchos profesionales de gestión de los medios, ("Larga cola de parados"). La visión aquí también ha contribuido, no solo la crisis general y su efecto en la inversión publicitaria. Lo peor en el caso de los medios, extrapolable a otros sectores, es que la crisis se instala en un bucle viciado: Crisis-menos publicidad-menos lecturas-menos inversión-menos innovación- más Crisis.
Albert Pérez Novell

Mitjans de comunicació i valors

Què volem que siguin els mitjans?
Recupero la presentacio que vaig fer del llibre a Valls, el maig de 2008 en el Congres de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal ACPC.
Petit gran llibre el que aquí presentem.

No voldria estendrem massa en la presentació d’aquest llibre, considero que ha d’esser l’autor Ferran Sàez qui l’ha de situar i ens ha de situar, en el seu discurs.
En tot cas, sols fer una petita postil•la en relació a una frase que destaca de bon principi, el valors fonamentals “no s’han de veure, s’han de viure“.
L’autor combrega amb una vella aspiració del qui us parla, d’ aconseguir implementar des dels primers cursos de l’ESO, una assignatura d’educació en comunicació audiovisual que ell anomena ECA.
Com l’autor explica i intenta documentar amb estudis al voltant de la problemàtica dels valors i la seva transmissió, el rol que juguen els mitjans és una peça més, en un complex entramat de reproducció - transmissió, que va de la família a l’escola i passa pels mitjans.
En tot aquets complex entramant, repeteixo, el paper dels mitjans no és, com és presentava en les tesis apocalíptiques de fa uns anys, l’únic, ni tant sols, el principal element.
La vivència vicaria que ens presenten els mitjans cal saber descodificar-la, situar-la en els context adient, contrastar-la amb l’equipatge de valors de cadascun, però no es possible viure-la, com és el cas d’una situació produïda en el si de la família.
El mitjans transmeten valors embolcallats en formats diversos, en forma de productes: pel•lícules, publicitat, teleseries etc.. però no els transfereixen
Si els mitjans coadjuven a la presentació, projecció i difusió de valors, però és en el si d’altres institucions, com la família, on aquestos es pragmatitzen, és a dir es transfereixen.
L’entramat mediàtic – familiar –social fa que aquest continuum sigui difícil de seccionar i d’esbrinar on comença, continua i acaba el procés de construcció, transmissió i transferència dels valors.
En un altre ordre de coses, respecte al procés articulat entorn les TIC, que porta al sistema mediàtic a passar de construir-se com una xarxa descentralitzada a fer-ho com una xarxa distribuïda, l’autor es fa reso de postures que correlacionen el desenvolupament d’un context mediàtic fragmentat amb una major dificultat per a la construcció i desenvolupament del sistema democràtic, que depèn, fonamentalment, de les experiències compartides i l’esmentada fragmentació no sembla ajudar.
Hem de ser optimistes, però, com diu l’autor, estar atents.
Hem guanyat en capacitat d’accés, però no tant en capacitat de comprensió.
Les societats no es construeixen exclusivament sobre sistemes tècnics, es construeix entorn a sistemes de valors, i l’anomenada societat de la informació, no pot constituir una excepció històrica.

Albert Pérez Novell
Valls, dissabte, 10 de maig de 2008.
7é Congres de la PREMSA COMARCAL.

Branding, Blogging i RR.PP

Resum: Els blogs suposen una nova forma de conversar, un nou espai on qualsevol persona pot convertir-se en el millor prescriptor de la nostra marca. I les empreses que estan tractant d'entrar en aquest nou espai s'han adonat de la dificultat de posar en pràctica les estratègies tradicionals de relacions públiques. La sinceritat i la transparència són la millor arma.

Les noves formes de conversa creades per la blogosfera converteixen els mercats en espais de comunicació impossibles de controlar per les marques, que en molts casos veuen els seus productes carregats de valors i atributs que mai van voler donar-los.
Que una marca cobri vida pròpia i es vagi omplint de significat és una part natural en el procés de la seva creació. El nou és que la blogosfera augmenta la velocitat de propagació i el nombre d'emissors d'informació, la qual cosa incrementa el soroll i converteix la conversa en totalment incontrolable.
Als mercats tradicionals els professionals del màrqueting i la comunicació sempre han tingut fórmules per influir d'una forma directa. Es poden corregir efectes no desitjats mitjançant accions de RR.PP, campanyes de publicitat, etc. No obstant això, deixa de ser suficient en un mercat influït per la blogosfera.
És cert que encara estem davant un fenomen d'influència limitada, però precisament per això és un bon moment perquè els professionals de les Relacions Públiques i la Publicitat comencin a entendre que conversar amb la blogosfera d'una forma oberta va a ser part del seu treball en un termini molt breu.
Quins són les raons d'aquest canvi? La termodinàmica
No és casual que la Teoria de la Informació i el camp de coneixement englobat dins del que es coneix com “teoria del caos” estiguin íntimament lligats per la termodinàmica.
Qualsevol sistema d'informació obert és teòricament complex i ple d'incerteses, i és per tant caòtic. No obstant això fins ara no existien condicions tècniques perquè un sistema d'informació es convertís en una conversa de molts a molts que permetés experimentar realment el seu comportament dinàmic.
Exceptuant Internet tots els mitjans de comunicació presenten limitacions que converteixen els sistemes en els quals actuen en més o menys predictibles i per tant manipulables.
És precisament el seu predictibilidad el que els converteix en eines tan idònies per a la comunicació persuasiva. El comunicador té l'esperança que els seus missatges siguin acollits d'una determinada forma i això solament pot esperar-se en sistemes el comportament dels quals creiem poder predir.
Els mitjans que coneixem difícilment creen sistemes realment dinàmics perquè d'una banda la comunicació massiva immediata (tv, radio) o diferida (mitjans impresos) requereix infraestructures que limiten la seva titularitat i la converteixen en pràcticament unidireccional. Mentre que la comunicació individual (telèfon, correu) és essencialment seqüencial i està constreñida a cercles molt propers a l'emissor.
L'arribada d'Internet i més concretament el fenomen blog i la sindicació de continguts via RSS posen les bases per crear un sistema d'informació impredictible. S'estableixen converses entre fonts d'informació que es caracteritzen per ser:
� Immediates: El procés de producció de la informació és mínim i la seva difusió també, la qual cosa permet una experiència de conversa real.
� Massives/col•lectives: Encara que no pot considerar-se un blog aïllat com un mitjà massiu, el seu caràcter viral i el seu paper com a font d'informació per a mitjans tradicionals creen una certa capacitat de comunicació a masses.
� Multidireccionals: La conversa es produeix entre múltiples emissors i receptors que van intercanviant el seu paper.
Aquestes característiques converteixen el nou context en un sistema definit per atractors estranys que generen comportaments que solament podem predir a molt curt termini o que no podem predir en absolut. Les marques que entren en aquesta dinàmica es converteixen en objectes aliens als seus promotors i que són tractats en públic de forma completament arbitrària pels participants en la conversa.
No estem parlant de casos extrems com ocorre a Estats Units, on s'estan produint denúncies per difamació, parlem d'opinions totalment raonables que poden posar al descobert les nostres deficiències.
Afortunadament encara estem davant un mitjà jove, ingenu i amb ideals, on resulta difícil comprar voluntats o opinions.
Com deu una empresa enfrontar-se a això?
Al meu entendre l'única estratègia correcta és no enfrontar-se. No hem d'apropar-nos a aquest fenomen amb els esquemes tradicionals. No és possible controlar el missatge, això caldrà deixar-ho per a altres mitjans. En la blogosfera el que hem de fer és convertir-nos en un dels atractors que influeixen la dinàmica del sistema. És imprescindible que la conversa no es produeixi a esquena de la marca, aquesta ha de participar.
Però abans de participar hem d'assumir 3 coses:
1. Que som lletjos
2. Que algú ens ho va a
dir
3. Que estem encantats d'escoltar-ho perquè això ens ajuda a ser millors
No es tracta que tota l'empresa ho assumeixi, això és tasca titànica, sinó que els portaveus de la companyia ho comprenguin.
Convertir-se en un atractor implica actuar des de dins, posar-se al mateix nivell que els altres i actuar sota les normes tàcites que vagin regint la conversa a cada moment. Per això sempre funcionarà millor la veu real de l'empresa. Els discursos preestablerts, parcials o encartonats no aconseguiran el seu objectiu. Parlar a través de tercers, com poden ser agències de Relacions Públiques, és trencar les regles del joc. És com dir-li a algú que cridi a la teva secretària/o. És contrari a l'esperit mateix de la conversa.
És evident que la blogosfera és el camp de les Relacions Públiques però d'unes relacions públiques molt especials.
Es tracta de parlar tnat francament com una empresa pot fer-ho sobre els temes que siguin d'interès per a la comunitat. La transparència va a ser un valor fonamental.
En un món ideal aquesta dinàmica podria portar a les companyies a millorar internament ja que van a ser exposades al públic. Pel meu aquesta és una aposta guanyadora, però al món real el més probable és que les empreses es limitin a posar en la conversa a bons comunicadors.
En certa manera és un pas més en l'exposició de les empreses. Internet ha portat l'exposició dels sistemes informàtics. Pensem als bancs: és l'usuari el que accedeix directament al cor del sistema. Perquè això sigui possible ha hagut d'entrar la llum en més d'un soterrani. Els blogs són en un cert sentit el mateix, permeten accedir al cor de les companyies, per això quant mes bells siguem per dins, més orgullosos estarem d'ensenyar-nos i millor participarem en aquestes noves dinàmiques.
En definitiva, no es pot intervenir sota les premisses de les Relacions Públiques convencionals, no és una partida d'escacs on juga l'estratègia. Una vegada que hem decidit intervenir en la blogosfera:
1. Tenim molt poca idea dels qui van a ser els nostres interlocutors.
2. No podem deixar de parlar amb ells.
3. No sabem de què haurem de parlar amb ells.
I això fa que hàgim d'estar molt atents per potenciar els aspectes positius de la conversa i per raonar els negatius.
És això aplicable a tot tipus de marques?
Actualment els temes de conversa estan molt centrats en tecnologia i serveis web pel que és en aquests sectors on es produeix un major impacte. Sectors com el del viatge, la música, la literatura, haurien d'explotar en breu perquè existeix massa de blogueros i s'estan creant els atractors necessaris perquè la dinàmica adquireixi rellevància. No obstant el corrent a Estats Units és que cada cop més joves editin i llegeixin blogs i que per tant vagin incorporant-se altres àrees d'interès.
A Espanya és encara molt ràpid fins i tot per als sectors més tecnològics però comença a ser important el seu ús.
Fon ha muntat tota la seva estratègia de màrqueting entorn de la blogosfera. Martin Varsavsky ha portat fins a l'extrem la seva adopció del nou mitjà arribant fins i tot a excedir-se en la seva transparència comunicant al comprat notícies sense contrastar. Però la solució que ha proposat ha estat la franquesa i la transparència, les regles que s'accepten en aquest joc.
Jo acabo de viure com Noxtrum, un producte llançat al mercat en versió beta, ha estat analitzat i disseccionat en nombrosos blogs i com, sense haver realitzat cap acció de comunicació, la marca s'ha anat omplint d'atributs atorgats per la pròpia comunitat.
Des que llegeixo Gizmodo en espanyol, Samsung i els seus 'robots assassins' no són el mateix per a mi.
Conclusions. El tao de la blogosfera
Estem veient un nou fenomen aparèixer, les empreses que vulguin entendre-ho estan a temps de començar a provar com participar.
La falta d'estratègies, el discurs sincer i l'escolta amable són probablement les 3 armes més potents per convertir-se en un atractor del sistema.
Encara que em quedi un tancament místic, si hagués de donar un consell a qui vulgui entrar en aquesta aventura, seria el de fluir en la conversa, entrar en el tao de la blogosfera.
Albert Pérez Novell

Periodisme 2.0

Periodisme 2.0, una guia d'alfabetització digital per sobreviure i prosperar en l'era de la informació’, de Mark Briggs. És una iniciativa del J-Lab i el Knight Citizen News Network, que es va concretar gràcies a l'Institut de Periodisme Interactiu de la Universitat de Maryland. El pròleg i l'edició en espanyol és de Guillermo Franco. Està disponible per descarregar en forma gratuïta.

Albert Pérez Novell

I… qui visita la meva web?

Com saber quins resultats està obtenint la seva web? Qui visita la seva web, quantes visites registra, com són aquestes visites, d'on procedeixen, quin website o cercador les ha referenciado i fet arribar fins a la seva web…? Coneix quines seccions de la seva web els interessen més i quins els interessen menys als seus visitants on line?
Resum
-Les estadístiques de tràfic web són una eina insubstituïble per conèixer qui està visitant la nostra web.
-Identificant quins són els objectius marcats per a la nostra web, podem centrar-nos a identificar només unes quantes mesures que ens serviran com a indicadors del grau de consecució de dits objectius.
-Les rutes de navegació ens donen informació clau per millorar la usabilidad del nostre site.
-Les dades de referents ens donen una informació clau per millorar la indexabilidad i visibilitat del nostre site en cercadors.

Al llarg de la meva experiència com a docent en Màrqueting Digital, he fet aquestes i altres preguntes similars als assistents a les meves xerrades (molts d'ells, directius amb responsabilitat directa comercial i de màrqueting de mitjanes i grans empreses) i resulta sorprenent que, mentre al món real les empreses inverteixen ingents summes de diners a realitzar estudis de mercat o adquirir resultats d'aquests estudis (Nielsen, etc.) per conèixer les preferències dels seus clients, al món d'Internet l'anàlisi i adient interpretació de les dades estadístiques del tràfic web són encara uns autèntics desconeguts.
Ens centrarem en aquelles dades d'un informe de tràfic web que són més interessants des del punt de vista de les decisions de Màrqueting. Sabent on hem de mirar i com hem d'interpretar les dades, serà molt menys desencoratjador enfrontar-se a l'aparentment àrdua tasca d'interpretar les estadístiques de tràfic.
El premi? Un increment en el rendiment de la nostra web, més tràfic, millor posicionament i un coneixement més profund de les expectatives i interessos dels visitants a la seva web. Això pot significar més vendes, més usuaris registrats, més visitants fidels… Vegem en què ens hem de fixar primer.

Tràfic
Hits, pàgines vistes, sessions… Molt més que el valor absolut d'aquests valors, que poden variar enormement en funció del tipus de programari que estem usant per mesurar el tràfic, ens interessa veure l'evolució de dits dades en el temps ja que, com el mètode de mesurament en aquest cas sí és el mateix, els resultats són comparables entre si.
Premem l'opció per veure l'evolució per setmanes o, millor, per mesos. El gràfic ens dirà si el nostre tràfic està augmentant o disminuint, i una simple operació (potser el programari ens ho dóna automàticament) de dividir el nombre de pàgines entre les sessions ens dirà quantes pàgines veu cada visitant la nostra web de mitjana.
Tant si el tràfic augmenta com si disminueix o es manté estable, serà interessant veure en quin moment canvia de tendència i si aquest canvi obeeix a alguna acció prèviament planejada: campanya de publicitat on line, intercanvi d'enllaços, servei de posicionament en cercadors…

Visitants
En aquest apartat, serà interessant distingir entre visitants únics i visitants que repeteixen visita. Si un dels objectius de la seva web és prestar algun tipus de servei on line, un alt nivell de repetició significa un alt nivell de fidelització dels seus visitants.
De totes formes, convé ser cauts a l'hora de valorar la dada de visitants únics. Si el seu sistema es basa en identificació de l'IP de la visita, comptabilitzarà com a visitants únics a un mateix visitant que es connecta diverses vegades en un sol dia a través d'un mòdem (ja que en fer-ho d'aquesta manera, la Xarxa li adjudica un nombre IP diferent en cada visita). Si pel contrari, el conte de visitants únics es fa per cookies, la dada serà molt més fidel a la realitat.
En aquest apartat, també podrà comprovar, fins a cert punt, el país de procedència dels seus visitants, així com el seu idioma, la qual cosa li permetrà prendre decisions quant a enfocament a nous mercats, desenvolupar versions de la seva web en altres idiomes, etc.

Pàgines vistes
Fixi's en quins són les pàgines més vistes de la seva web, sobretot si exceptua la pàgina per defecte que serà, en la major part dels casos, la més visitada per ser el punt d'entrada més habitual a la seva web. Identifiqui les àrees que més interessen als seus visitants.
Vagi a l'anàlisi de ruta de navegació i descobreixi, a partir de l'entrada en la seva web, què és el que provoca el major nombre de clics. Si l'informe reflecteix un nombre alt de visites a la seva pàgina home com a pàgina única, vol dir que o bé està rebent un tràfic no qualificat (poc interessat en els seus serveis) o bé que hauria de replantejar el disseny de la pàgina home, que no està despertant suficient interès entre els visitants com per seleccionar alguna altra secció i navegar més profundament en la seva web.
També aquí podrà saber quin és la pàgina per la qual habitualment abandonen els seus visitants la visita a la seva web, és a dir, la pàgina de sortida. Una vegada identificada podrà reforçar el seu disseny i situar en ella cridades d'atenció a altres apartats més interessants de la seva web.

Sessions i durada de les visites
Aquest valor tracta de mesurar la quantitat de temps que un usuari determinat va navegar per la seva web. Ha de ser considerat amb precaució, ja que en certes sessions, els usuaris poden deixar una sessió oberta en una finestra minimitzada sense que això signifiqui una navegació activa per la web.
En qualsevol cas, un nombre elevat de visites molt curtes pot significar un posicionament erroni de la seva web: està rebent visites de persones que no troben en la seva web el que esperaven.

Referents i cercadors
Un de les dades més valuoses que es poden extreure d'un informe estadístic de tràfic web és el relacionat amb la procedència de les visites, és a dir, saber des de quin website van arribar al nostre.
Podrem distingir usuaris que van fer clic en un enllaç situat en una altra web per arribar a la nostra, i també podrem identificar les visites procedents de fer clic sobre un resultat d'una recerca prèviament realitzada en un cercador. En aquest últim cas, l'informe ens dirà també amb quins termes de recerca ens han arribat les visites a la nostra web.
Un gran nombre de referents seran pàgines internes de la seva pròpia web, mentre que la resta provindran d'altres webs o de cercadors. Trobarà també algunes visites procedents de servei de correu electrònic web i també podrà observar les visites arribades directament (pot significar que han emmagatzemat alguna de les seves pàgines en favorits).
Els websites que actuen com a referents de tràfic és una dada que val la pena controlar amb freqüència: quins websites mostren enllaços a la seva web i quins cercadors li estan enviant el major nombre de visites. En comprovar els llocs que refereixen tràfic a la seva web, no faci clic directament sobre l'enllaç que mostra la pàgina d'estadístiques ja que, del contrari, dita pàgina apareixerà com a referent en dits sites (i, depenent de la seguretat del seu servidor, podria ser consultada per ells).

Termes de recerca
Els termes de recerca són aquelles frases o paraules introduïdes pels usuaris d'Internet en els cercadors per trobar nous websites. Les frases de recerca són més útils que les paraules preses de forma aïllada i són de gran utilitat per identificar què interessa a la seva audiència.
Pot veure's sorprès en comprovar amb quines recerques han trobat el seu website en alguns casos, així com que trobi a faltar algunes frases entre les quals porten tràfic a la seva web.
Serà interessant també comprovar l'evolució d'un terme de recerca determinat al llarg del temps. Per exemple, si la seva és una web d'oferta immobiliària, pot detectar preferències per zones determinades de la seva ciutat a través d'una major incidència de recerca de pisos en les mateixes.
També podrà detectar quan una zona decau en l'interès dels internautes en benefici d'altres (i qui diu zones, diu tipus d'habitatge, hipoteca, etc.)

Navegadors, sistemes operatius, resolucions de pantalla… Finalment, pot valer la pena comprovar quines versions de navegador està utilitzant la seva audiència, quins sistemes operatius i quines resolucions de pantalla. Són aspectes alguna cosa més tècnics però que poden influir a l'hora de decidir optimitzar el disseny de la web per a una grandària de pantalla determinat o bé optimitzar per a un determinat tipus de navegador. En ocasions, comprovarà que a diferents mercats poden predominar configuracions informàtiques diferents.

Conclusió
Les estadístiques web ens donen moltíssimes dades sobre el que està passant en el nostre servidor fins a un nivell que pot resultar-li sorprenent. Una vegada que s'acostumi a localitzar al seu programa o servei determinat els valors esmentats més a dalt, estarà en disposició de fer una interpretació adient dels mateixos i percebre la seva evolució en el temps.
Això li permetrà adoptar les decisions de màrqueting adequades per aconseguir de la seva web un rendiment màxim. Molt ràpid identificarà quines mesures són més importants per a vostè i sabrà què vol mesurar i per què.
La major part dels servidors professionals que es dediquen a l'allotjament de websites, inclouen algun tipus de sistema de control de tràfic mitjançant l'anàlisi del registre del servidor. Si el seu no disposa d'aquest sistema, pot trobar a Internet serveis de control de tràfic basats en web igualment eficaces.En qualsevol cas, inclogui el control de les seves estadístiques de tràfic web entre les seves tasques setmanals i dediqui'ls una estona.

Un llibre digital per entendre el món 2.0

Venim escoltant ja fa temps nous conceptes en màrqueting aplicats al desenvolupament de la web 2.0. Alguns, com social media, blogging, twitter, widgets o viral s'han anat consolidant en el sector en forma de nou paradigma del màrqueting. Sota la idea de crear un manual que repassi els canvis que està experimentant el màrqueting online i proporcionar les solucions imprescindibles per a aplicar aquest nou enfocament, 18 professionals, sota la direcció d'Eva Sanagustín, han publicat un llibre col.laboratiu que recull i assenta les bases principals per a
entendre aquest nou paradigma i passar del 1.0 al 2.0. El llibre, titulat “Del 1.0 al 2.0: claus per a entendre el nou màrqueting”, es pot descarregar gratuïtament o comprar-se en format física a través de la plataforma Bubok.
Descarregar llibre

Gestió del coneixement o dels coneixedors ??

A l'era de la informació (o la “era de Google”, potser hauríem de dir) diem que “el coneixement té valor”, encara que no tinguem molta idea del que volem dir amb això. Les empreses han entès que el coneixement serà important en una economia digital, però, en la meva opinió, han vist el potencial econòmic del coneixement en termes molt egoistes: es pregunten què fer perquè el coneixement no se'ls escapi, què fer per conservar el que saben els seus experts, i com capturar el què sap l'organització. Paraules totes elles (escapar, conservar, capturar, etc) que evidencien una espècie de por o inseguretat de l'organització a controlar aquest actiu econòmic que és el coneixement.

En altres paraules, el paradigma actual en la gestió del coneixement sembla basar-se en què aquest és una cosa, un "estoc", que cal gestionar, i, pitjor encara, que el propietari d'aquesta cosa és l'organització, que per això paga als seus empleats. La perspectiva dominant és que el gran beneficiari d'una estratègia de gestió de coneixement ha de ser l'organització ("treure profit, rendiment, del tresor de coneixement dels seus empleats"). Però els empleats no són coses, i molt menys els seus coneixements. Més encara, són propietaris dels seus cervells, i del que contenen1. I davant una estratègia de gestió de coneixement definida "des de l'organització", la seva resposta més lògica, i freqüent, és "i del meu què?
?" ("what's in it for em?"). Les empreses haurien d'entendre que una persona no pot ser obligada a donar els seus coneixements: els coneixements s'aporten si el seu “portador” vol. En altres paraules, atès que no hi ha coneixements (“cosa” emmagatzemable) sinó coneixedors (“persones que saben coses”), la gestió del coneixement deuria en realitat ser gestió dels coneixedors.

Per tot això, potser és més lògic definir estratègies que tinguin per objectiu ajudar a l'empleat a millorar, personal i professionalment, en la utilització del coneixement que té en el seu cap, del que està al seu al voltant en l'organització, i del que pot absorbir (aprendre) per a una millora mútua de l'empresa i de si mateix. Una gestió del tàndem persona-empresa, de manera que un pugui desenvolupar-se personalment, projectant-se al futur, al mateix temps que l'empresa es beneficia d'això perquè té major potencial de coneixement. No hauríem de parlar, doncs, de collita de coneixement (anar a recollir el que hi ha en les ments) sinó de cultiu de coneixement (acaronar, alimentar, cuidar als coneixedors). En el fons, del que es tracta és de deixar de pensar en termes d'economia industrial (les persones com a part de l'engranatge empresa que genera productes com resulltado) per pensar en termes d'economia de la innovació (les persones com a atletes que cal entrenar per aconseguir resultats únics en una carerra molt competitiva). El Knowledge coaching persegueix "facilitar a un empleat la creació i compartición del seu coneixement", en lloc d'orientar-se només a extreure-li el coneixement que hi ha en el seu cap. És entrenar-li a treure millor profit, personal i professional, de la seva eina de producció: la seva formació, talent i actitud
Publicat a Infonomia.com

Més enllà de Google

Pròleg d'Alfons Cornella:
"No sabem gairebé gens d'alguna cosa que està en la base de gairebé tot: la informació"

La informació és la substància del món: la comunicació –la relació– una de les raons de l'existència dels éssers vius; la intel•ligència, el que ens distingeix d'altres espècies; la tecnologia, l'eina que ens permet transformar el món (encara que no necessàriament a millor); el coneixement, el que converteix el possible en realitat.
(...)

Aquest és un text que algun dia hauria de ser considerat precursor. Perquè, si és cert que la teoria de la informació està molt desenvolupada, des de la física a les telecomunicacions, sabem més bé poc de la interrelació entre humans i de la informació. Especialment, sabem poc de com la informació dóna forma (“informa”) a les organitzacions. La usem malament, la malbaratem, la barregem en forma de codis i de programari, i el resultat no sempre és positiu.(...)

Va dir Alan Key en el seu dia que “la tecnologia és tecnologia només per a qui ha nascut abans que ella”. Jo m'atreveixo a dir aquí que la informació és avui una incògnita per a nosaltres, perquè som la generació que l'ha injectat en el motor del món. Som tots “immigrants” en aquest món de la informació, i se'ns notarà sempre l'accent dels quals podien viure sense ella.

Però per als “natius” d'aquest món informacional, la informació és la seva vida. Ells entendran millor el que en aquest llibre només s'anuncia. El llibre està, en certa manera, dedicat a ells.

Descarrega-t'ho aquí .
Albert P Novell

Perfil sociodemográfic dels internautes espanyols

En l'últim estudi elaborat per l'ONTSI sobre el Perfil sociodemográfic dels internautes espanyols, a partir de les dades de l'INE recollits en 2008, es destaca que s'ha registrat un important augment del nombre d'internautes, "aconseguint-se vint-i-tres milions i mig de persones de 10 o més anys d'edat que han accedit a Internet alguna vegada, amb un increment interanual en 2008 vs. 2007 del 9,8%".
Un altre punt clau a destacar, a partir de les variables sociodemográfiques analitzades, és que el perfil mig de l'internauta a Espanya és: home, menor de 45 anys, en situació laboral actiu ocupat i amb estudis universitaris o de segona etapa d'educació secundària.
Albert P. Novell

Llibre Blanc dels Continguts Digitals a Espanya

Els Continguts Digitals ostenten un paper cada vegada més protagonista en l'impuls i desenvolupament de les economies i les societats modernes. La indústria de continguts digitals, que no ha deixat de créixer en els últims anys en el nostre país i en el món, desperta cada dia més, un enorme interès entre els ciutadans i de forma molt especial entre els emprenedors i tots els agents implicats (creadors, productors, editors, distribuïdors, agregadors i operadors), tant per les expectatives de creixement de la indústria en el futur pròxim, com per l'enorme repercussió en els hàbits i en la forma de vida dels ciutadans a l'hora d'entendre l'oci, el treball i en general, la seva vida quotidiana.
Conscients de la rellevància dels Continguts Digitals en la societat actual, l'Observatorio Nacional de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació (ONTSI), publica aquesta primera edició del Llibre Blanc dels continguts digitals que té com objectiu oferir a empreses, institucions i ciutadans un instrument de referència i una oportunitat per a la reflexió sobre l'estat actual i les perspectives futures de la indústria dels continguts digitals a Espanya i que tindrà continuació en futurs exercicis.Llibre Blanc dels Continguts Digitals a Espanya 2008Albert P. Novell

Periodistes, empreses i institucions, claus d'una relació necessària

És el títol del primer estudi estadístic realitzat a Espanya
que planteja en xifres concretes la percepció dels periodistes
sobre els seus hàbits de relació amb empreses i institucions.
Mitjançant entrevistes realitzades a una mostra representativa de periodistes de premsa, ràdio, televisió i mitjans digitals, l'estudi revela nombrosos aspectes de tipus quantitatiu i qualitatiu que empreses i institucions haurien de millorar per a aconseguir una relació eficaç que permeti un ajust entre l'oferta i la demanda informativa.
L'estudi va ser realitzat per José Alberto Mariñas, director d'Estudi de Comunicació (companyia espanyola de comunicació empresarial i institucional de serveis plens) i els seus resultats donats a conèixer en Universia Business Review No. 13 del primer trismestre de 2007.
Albert P. Novell