diumenge, 21 de desembre del 2008

Beneïda Crisi ???


La incompetència de determinats gestors del sistema i la falta de control per part dels governs ens ha introduït en aquesta crisi.

Albert Einstein reclamava imaginació per a sortir de la crisi i no lamentacions, pròpies d'incompetents. Però la incompetència d'uns és la que ens ha portat a aquesta situació i aquests no es lamenten, perquè ja han fet el seu agost. Fins i tot, alguns d’aquets artífex de les "subprime", estan al front de la gestió de les enormes inversions públiques orientades a pal•liar-la, relativitat paradoxal aquesta.

Si que és cert que la crisi opera miracles relatius: Conversions dels “neocons” al proteccionisme. La “ma invisible” sembla que també esta en crisi.

A nosaltres, Eisntein, no ens deixa ni la possibilitat de lamentar-nos, sol ens queda, com sempre, el treball, si tenim on executar-ho. Però sorprèn que Einstein no parli de la tecnologia com amortidor dels efectes d'aquest desgavell i motor impulsor de la sortida.

Les dues principals raons de l'actual crisi econòmica són: una excessiva emissió de diners barats i una proliferació i expansió incontrolada d'artificiosos i insubstancials productes financers.

L'abundància de finançament a baixos tipus d'interès -fins i tot negatius en termes reals-, àdhuc afavorint una inusitada sobrevaloració de certs tipus d'actius -principalment immobiliaris- no ha comportat, com sosté la teoria monetària, a una elevada inflació. El cas és que aquesta abundància de diners barats, típicament inflacionista, ha coincidit en el temps amb una nova onada tecnològica que, juntament amb la globalització de l'economia han operat el miracle -no previst pels monetaristes- de compensar amb les seves enormes caigudes de preus i guanys de productivitat les típiques conseqüències inflacionistes derivades dels excessos comesos pels bancs centrals.

Donada l'extraordinària proliferació d'aplicacions i usos de les TIC, les millores de productivitat operades en totes les economies han estat enormes, ja que a diferència de les pretèrites ones tecnològiques, aquestes afecten simultània i positivament -encara amb diferent graduació- a tots els mercats i no només a la indústria, sinó també a els serveis, que en els països més avançats representen una elevada i creixent proporció del PIB.


En aquestes circumstàcies, és obligat preguntar-se pel que hauria estat de l'economia mundial si l'expansió artificial del crèdit que ha donat lloc a la crisi no s'hagués produït. Sembla raonable pensar que, en absència de la inflació fiduciària, la deflació produïda per les TIC i la producció dels països emergents hauria possibilitat un llarg i sense igual cicle de creixement a escala mundial, ara interromput.

Tot és relatiu, fins i tot la crisi.
Bon Any i Bona crisi ¡¡¡¡

Albert P. Novell

dimarts, 16 de desembre del 2008

RR.PP 2.0


La convergència de noves tecnologies de comunicació i el creixement qualitatiu de les xarxes socials presenten un emergent escenari online que obre possibilitats, oportunitats i importants desafiaments per als professionals de relacions públiques i equips de comunicació en les organitzacions. Estem sent testimonis d'un assaig de noves dinàmiques de relacions i originals interaccions socials. Internet suggereix un abans, un ara immediat i un futur vertiginós. La urgent conceptualització de la Web 2.0, interpretació de la web com plataforma on les persones aprofiten aplicacions per a crear, col·laborar i compartir continguts i serveis, obliga a explorar alternatives creatives i traçar nous mapes per a desenvolupar estratègies i programes de comunicació. Les complexes xarxes socials, en companyia de tecnologies convergents, estan provocant irreversibles canvis en les relacionis mercat i empresa, presentant situacions inèdites, alarmants i sorprenents. Aquests processos exigeixen repensar i redissenyar les palanques d'acció i intervenció de les Relacions Públiques. Avui hem de sumar nous dominis, distincions i matrius que s'integrin en estratègies obertes, descentralizadas, amb focus en l'obertura, valors i la transparència.

A continuació vaig a presentar idees i conceptes ( per què no provocadors) per a la comunitat professional i equips de comunicació d'organitzacions i empreses. L'interès d'aquesta proposta és incentivar la construcció compartida d'una nova mirada particular de la pràctica professional de Relacions Públiques, amb un enfocament directe a la recerca de resultats i objectius de les organitzacions Us convido a explorar un primer esquema comparatiu entre els dominis d'acció de les Relacions Públiques tradicionals i les noves pràctiques, que defineixo amb el nom de Relacions Públiques 2.0, concepte que no pretén un canvi en polítiques, programes, ni espais d'intervenció; l'enfocament és un salt qualitatiu i la trobada de punts de partida, bases per a pensar, imaginar, i assolir distincions en la pràctica.
Albert Pérez Novell

dilluns, 15 de desembre del 2008

El “low cost”, internet i la publicitat per sortir de la crisi


Acaba de néixer Take-Ad-Way, una nova plataforma publicitària de producció de "baix
cost", que ofereix eines per a crear, produir i distribuir spots per als entorns Internet i mòbil. La nova companyia, que ha estat creada per Marc Cubells (soci i director creatiu), Òscar Ayala (soci i business development) i Xavi Admetlla (responsable de màrqueting i expansió), neix com la primera plataforma publicitària on-line que crea, produeix i distribueix Spots 2.0 per a Internet i mòbil, creada amb un perfil low cost.
Segons declaracions dels seus creadors, "Take-Ad-Way és una eina per al màrqueting online que dóna accés a spots, podent ser desenvolupats en temps rècord i amb un preu molt assequible, que es presenta com l'aliat perfecte per a marques que volen arribar a al consumidor mitjançant canals no tradicionals, amb anuncis simpàtics, atrevits i directes i que convidin al boca-orella". Take-Ad-Way aspira a revolucionar el mercat simplificant al màxim el procés de contractació, creació, producció i posada en explotació dels Spots 2.0 basant-se en una metodologia més simple que permeti arribar a obtenir una producció en tan sols set dies, des del moment que el client encarrega la creativitat fins que, ja produït, s'allotja en la plataforma de distribució, i des de només 4.000€. S'aconsegueix així un producte accessible a més segments del mercat i afavorint a la democratització de la publicitat.
Voldria reflexions al respecte
Albert P Novell

dimecres, 10 de desembre del 2008

l'Estudi sobre el Periodisme Digital a Europa elaborat per Oriella PR Network.


El 44% dels periòdics espanyols integra comentaris dels usuaris
Elements com els blogs, els podcasts i els continguts de vídeo han transformat la forma de treballar dels periodistes de tota Europa. Un 46% d'ells sent que se li exigeix produir més continguts per als seus respectius mitjans. Així ho revela l'Estudi sobre el Periodisme Digital a Europa elaborat per Oriella PR Network.
Es tracta d'una investigació paneuropea sobre com l'era digital ha canviat la manera de treballar dels periodistes.
El vídeo està tenint un impacte creixent en el periodisme, ja que el 40% dels enquestats europeus confirma que ara té la responsabilitat de produir televisió online o fragments de vídeo. Als periodistes europeus se'ls demana cada vegada més que subministrin els seus continguts en diferents formats: el 44% de les capçaleres edita blogs signats pels periodistes; gairebé una cinquena part (18%) produeïx actualment podcasts d'àudio; i prop d'un de cada quatre (24%) ofereix podcasts de vídeo.
Els mitjans espanyols, en canvi, encara no han integrat totalment els formats digitals ja que només un 6% de les capçaleres edita blogs signats pels periodistes; un 12% inclou vídeo podcasts i un 19% inclou fòrums per a fomentar la participació dels usuaris.
L'estudi també revela que no només és el periodista qui produeix continguts. Avui dia,els Continguts Generats pels Usuaris (en anglès, UGC) juguen un paper central en el periodisme europeu, ja que un 62% dels mitjans els accepta com part del material de les seves històries. Més del 60% de les publicacions europees fomenta que els lectors manin comentaris sobre les notícies publicades a Internet i gairebé el 30% accepta i publica fotografies enviades pels usuaris. En el cas de la realitat periodística a Espanya, un 44% de les publicacions espanyoles integra comentaris dels usuaris sobre les notícies publicades i un 12% accepta vídeos creats pels propis usuaris. A més, gairebé una quarta part d'aquests professionals europeus cita actualment a bloggers de forma regular en els seus articles.
Sobre la formació en aquestes noves eines, el 65% assegura que no ha tingut formació per a ajudar-li a crear noves formes de continguts multimèdia. Només un de cada deu professionals europeus ha rebut algun tipus d'instrucció sobre vídeo. A més, el 56% no ha comptat amb cap formació, el 19% dels professionals espanyols ha rebut un curs de redacció en mitjans digitals, un 12% ha cursat una formació per a parlar enfront de la càmera, un 6% sobre àudio podcasts i altre 6% ha rebut formació per a relacionar-se amb bloggers.
No obstant això, a pesar d'aquesta expectativa de produir més i de la falta de formació, l'Era Digital ha estat ben rebuda per la comunitat periodística. Quan se'ls interroga sobre com han afectat aquests canvis a la seva satisfacció laboral, el 88% dels professionals europeus, i de forma molt similar el 87% dels periodistes espanyols,respon que està igual o més satisfet amb les seves actuals funcions. A més, malgrat que la quantitat de material generat s'ha incrementat significativament, també ha augmentat la qualitat. Només el 16% dels enquestats europeus, i el 13% dels espanyols, sent que la qualitat del seu treball ha empitjorat com a resultat dels diversos canvis en la seva professió.
Albert P Novell

La Decadència de la Metàfora


Albert P. Novell, New York, 22 de Març, converses fictícies amb Woody Allen.

Woody Allen al seu film “Manhattan” 1979, definia aquest barri de New York com una metàfora de la decadència de la cultura contemporània.
Vull encetar un seguit de reflexions en una línia inversa “Manhattan com la decadència de la metàfora”

Començo amb aquest vers de Konstantino Kavafis: anomenat: La ciutat
“Aniré a una altra terra, cap a un altre mar
i una ciutat millor amb certesa trobaré.
Doncs cada esforç meu està aquí condemnat,
i mor el meu cor, el mateix que els meus pensaments en aquesta desolada llangor.
On adreço la meva mirada només veig les fosques ruïnes de la meva vida
i els molts anys que aquí vaig passar o vaig destruir”.
No trobaràs una altra terra ni una altra mar.
La ciutat anirà en tu sempre.
Tornaràs als mateixos carrers.
I en els mateixos suburbis arribarà la teva vellesa;
a la mateixa casa envelliràs.
Doncs la ciutat sempre és la mateixa. Una altra no busquis
-no la hi ha-,
ni camins ni vaixell per a tu.
La vida que aquí vas perdre l'has destruït en tota la terra.