Mitjans de comunicació i valors

Què volem que siguin els mitjans?
Recupero la presentacio que vaig fer del llibre a Valls, el maig de 2008 en el Congres de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal ACPC.
Petit gran llibre el que aquí presentem.

No voldria estendrem massa en la presentació d’aquest llibre, considero que ha d’esser l’autor Ferran Sàez qui l’ha de situar i ens ha de situar, en el seu discurs.
En tot cas, sols fer una petita postil•la en relació a una frase que destaca de bon principi, el valors fonamentals “no s’han de veure, s’han de viure“.
L’autor combrega amb una vella aspiració del qui us parla, d’ aconseguir implementar des dels primers cursos de l’ESO, una assignatura d’educació en comunicació audiovisual que ell anomena ECA.
Com l’autor explica i intenta documentar amb estudis al voltant de la problemàtica dels valors i la seva transmissió, el rol que juguen els mitjans és una peça més, en un complex entramat de reproducció - transmissió, que va de la família a l’escola i passa pels mitjans.
En tot aquets complex entramant, repeteixo, el paper dels mitjans no és, com és presentava en les tesis apocalíptiques de fa uns anys, l’únic, ni tant sols, el principal element.
La vivència vicaria que ens presenten els mitjans cal saber descodificar-la, situar-la en els context adient, contrastar-la amb l’equipatge de valors de cadascun, però no es possible viure-la, com és el cas d’una situació produïda en el si de la família.
El mitjans transmeten valors embolcallats en formats diversos, en forma de productes: pel•lícules, publicitat, teleseries etc.. però no els transfereixen
Si els mitjans coadjuven a la presentació, projecció i difusió de valors, però és en el si d’altres institucions, com la família, on aquestos es pragmatitzen, és a dir es transfereixen.
L’entramat mediàtic – familiar –social fa que aquest continuum sigui difícil de seccionar i d’esbrinar on comença, continua i acaba el procés de construcció, transmissió i transferència dels valors.
En un altre ordre de coses, respecte al procés articulat entorn les TIC, que porta al sistema mediàtic a passar de construir-se com una xarxa descentralitzada a fer-ho com una xarxa distribuïda, l’autor es fa reso de postures que correlacionen el desenvolupament d’un context mediàtic fragmentat amb una major dificultat per a la construcció i desenvolupament del sistema democràtic, que depèn, fonamentalment, de les experiències compartides i l’esmentada fragmentació no sembla ajudar.
Hem de ser optimistes, però, com diu l’autor, estar atents.
Hem guanyat en capacitat d’accés, però no tant en capacitat de comprensió.
Les societats no es construeixen exclusivament sobre sistemes tècnics, es construeix entorn a sistemes de valors, i l’anomenada societat de la informació, no pot constituir una excepció històrica.

Albert Pérez Novell
Valls, dissabte, 10 de maig de 2008.
7é Congres de la PREMSA COMARCAL.