San Mateo, larga cola, trazabilidad y credibilidad en los medios

Mi amigo Ignacio Muro, el pasado septiembre publicó en TELOS y en su WEB un artículo muy interesante titulado “La teoría de la larga cola”. Trazabilidad de la información y credibilidad en los medios”
Es un análisis muy acertado de la realidad y miseria conceptual en la que se mueven los medios hoy.
Pero merece una reflexión adicional.
Respecto a la teoría de la “Larga cola”, debo decir que también esta en crisis, como todo:
Si bien es cierto que la evolución de Internet y especialmente el 2.0, inducen a pensar que lo minoritario es popular, el análisis de redes comienza a plantear otros escenarios de comportamiento más convencional.
Desde el momento que se crea una tendencia a concentrar el tráfico en nodos y a la generación de efecto ranking, promocionando unas noticias frente a otras, para concentrar el tráfico aún más (Google Adwors, SEO SEM), se establece un cultivo en el que es imposible que prevalezca la lógica de la abundancia y de la larga cola, propias de las redes distribuidas. En su lugar reaparece la lógica, analógica, de la escasez, más propia de las redes descentralizadas que dibujaban el mapa mediático hasta ahora. (Evangelio según San Mateo 13 "pues al que tenga se le dará, y tendrá abundancia; pero al que no tenga se le quitará hasta lo poco que tenga" ¡¡Olé!!.)
La concentración es una tendencia imparable, que transforma Internet cada vez más en una red descentralizada, perdiendo su valor distribuido. Además los que se benefician de la concentración son los mismos que nos dicen que para estar “in” debes conectarte a Facebook o Twitter (yo me he conectado al FACE esta semana y no me siento más “in”). Pero este tema merece un post específico, más adelante.
En cuanto a la trazabilidad , de la que habla Ignacio, ("Se trata de una etiqueta que informa de la composición y el origen de cada mercancía, dónde fue diseñada, manipulada, empaquetada y cómo fue distribuida") en los medios no ha existido nunca, pero se mantenía una cierta calidad y rigor, ahora solo existe mediocridad (el modelo es: muchos becarios y muchas prejubilaciones, mileuristas versus conocedores caros.)
El clásico contraste de fuentes, que seria la base de la trazabilidad, nunca ha sido explicito. (¿que fuentes, cuantas?)
Respecto a como asume la prensa los retos que presentan, Internet y las TIC, no es que sigan anclados en el paradigma Gutemberiano, es que ¡no se han enterado de que esto se acaba!. Si alguno se ha enterado, no sabe como reconvertir toda una maquinaria y unos procesos productivos encaminados a producir un producto concreto “el diario”. Para pasar a un multiproducto, multicanal, en versiones distintas,en como integrar clara y productivamente el feedback del lector como prosumidor (consumidor que también crea su producto y combina la oferta). En definitiva como recomponer toda la cadena de valor, en un circulo de valor.
¡Si no saben que hacer con un medio, ya viejo, como es la WEB!. Que si cobro, que si no cobro, que si abierto, que si cerrado, que si Google nos hace la competencia con nuestros propios contenidos. Unos abren ediciones digitales bombo y platillo en New York, como hizo ayer el Mundo América, otros cierran ediciones digitales , como ADN y luego la abren descafeinada y con noticias sin postedición directas de EFE.
Que si, que no, se les podria aplicar la letra de la canción de Cristina Guzman (apunte Freaky, no se nada de ella, solo se que me parece una de las peores cantantes del mundo, pero del mundo mundial, como dicen los neocutres.)
“Que Si, Que No
Has tenido mucho tiempo ya
para darle vueltas
pon las cartas en la mesa
hoy desidete de una ves”
Por cierto, ayer Google se desidió a cobrar por las noticias de los periódicos que se descarguen a través de Google News, la presión ha sido suficiente, para que el llamado "gigante de Internet" de su brazo a torcer. Una pregunta me asalta ¿y los que no cobran los contenidos en su site, lo cobraran por Google?
Centrarse en el cobro por contenidos es afrontar el problema desde perspectiva a muy corto, muy táctica y poco estratégica y no debe hacerles olvidar que el problema es otro y de mucha mayor enjundia, ¿cual será mi producto dentro de 5 años, en que soportes lo publicaré y por que canales lo distribuiré?
Que no les pase como al vicepresidente de KODAK, Larry Matteson, que en el año 78 llego a la conclusión que la película era mas rentable y no convenía invertir en investigación digital que podía canibalizar las ventas.
Esta visión supuso varios planes de reducción de costes mediante la supresión de casi 30.000 empleos. Siguiendo en el terreno de los medios, sólo en Catalunya ya hay 1500 periodistas en paro, más otros muchos profesionales de gestión de los medios, ("Larga cola de parados"). La visión aquí también ha contribuido, no solo la crisis general y su efecto en la inversión publicitaria. Lo peor en el caso de los medios, extrapolable a otros sectores, es que la crisis se instala en un bucle viciado: Crisis-menos publicidad-menos lecturas-menos inversión-menos innovación- más Crisis.
Albert Pérez Novell

Mitjans de comunicació i valors

Què volem que siguin els mitjans?
Recupero la presentacio que vaig fer del llibre a Valls, el maig de 2008 en el Congres de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal ACPC.
Petit gran llibre el que aquí presentem.

No voldria estendrem massa en la presentació d’aquest llibre, considero que ha d’esser l’autor Ferran Sàez qui l’ha de situar i ens ha de situar, en el seu discurs.
En tot cas, sols fer una petita postil•la en relació a una frase que destaca de bon principi, el valors fonamentals “no s’han de veure, s’han de viure“.
L’autor combrega amb una vella aspiració del qui us parla, d’ aconseguir implementar des dels primers cursos de l’ESO, una assignatura d’educació en comunicació audiovisual que ell anomena ECA.
Com l’autor explica i intenta documentar amb estudis al voltant de la problemàtica dels valors i la seva transmissió, el rol que juguen els mitjans és una peça més, en un complex entramat de reproducció - transmissió, que va de la família a l’escola i passa pels mitjans.
En tot aquets complex entramant, repeteixo, el paper dels mitjans no és, com és presentava en les tesis apocalíptiques de fa uns anys, l’únic, ni tant sols, el principal element.
La vivència vicaria que ens presenten els mitjans cal saber descodificar-la, situar-la en els context adient, contrastar-la amb l’equipatge de valors de cadascun, però no es possible viure-la, com és el cas d’una situació produïda en el si de la família.
El mitjans transmeten valors embolcallats en formats diversos, en forma de productes: pel•lícules, publicitat, teleseries etc.. però no els transfereixen
Si els mitjans coadjuven a la presentació, projecció i difusió de valors, però és en el si d’altres institucions, com la família, on aquestos es pragmatitzen, és a dir es transfereixen.
L’entramat mediàtic – familiar –social fa que aquest continuum sigui difícil de seccionar i d’esbrinar on comença, continua i acaba el procés de construcció, transmissió i transferència dels valors.
En un altre ordre de coses, respecte al procés articulat entorn les TIC, que porta al sistema mediàtic a passar de construir-se com una xarxa descentralitzada a fer-ho com una xarxa distribuïda, l’autor es fa reso de postures que correlacionen el desenvolupament d’un context mediàtic fragmentat amb una major dificultat per a la construcció i desenvolupament del sistema democràtic, que depèn, fonamentalment, de les experiències compartides i l’esmentada fragmentació no sembla ajudar.
Hem de ser optimistes, però, com diu l’autor, estar atents.
Hem guanyat en capacitat d’accés, però no tant en capacitat de comprensió.
Les societats no es construeixen exclusivament sobre sistemes tècnics, es construeix entorn a sistemes de valors, i l’anomenada societat de la informació, no pot constituir una excepció històrica.

Albert Pérez Novell
Valls, dissabte, 10 de maig de 2008.
7é Congres de la PREMSA COMARCAL.

Branding, Blogging i RR.PP

Resum: Els blogs suposen una nova forma de conversar, un nou espai on qualsevol persona pot convertir-se en el millor prescriptor de la nostra marca. I les empreses que estan tractant d'entrar en aquest nou espai s'han adonat de la dificultat de posar en pràctica les estratègies tradicionals de relacions públiques. La sinceritat i la transparència són la millor arma.

Les noves formes de conversa creades per la blogosfera converteixen els mercats en espais de comunicació impossibles de controlar per les marques, que en molts casos veuen els seus productes carregats de valors i atributs que mai van voler donar-los.
Que una marca cobri vida pròpia i es vagi omplint de significat és una part natural en el procés de la seva creació. El nou és que la blogosfera augmenta la velocitat de propagació i el nombre d'emissors d'informació, la qual cosa incrementa el soroll i converteix la conversa en totalment incontrolable.
Als mercats tradicionals els professionals del màrqueting i la comunicació sempre han tingut fórmules per influir d'una forma directa. Es poden corregir efectes no desitjats mitjançant accions de RR.PP, campanyes de publicitat, etc. No obstant això, deixa de ser suficient en un mercat influït per la blogosfera.
És cert que encara estem davant un fenomen d'influència limitada, però precisament per això és un bon moment perquè els professionals de les Relacions Públiques i la Publicitat comencin a entendre que conversar amb la blogosfera d'una forma oberta va a ser part del seu treball en un termini molt breu.
Quins són les raons d'aquest canvi? La termodinàmica
No és casual que la Teoria de la Informació i el camp de coneixement englobat dins del que es coneix com “teoria del caos” estiguin íntimament lligats per la termodinàmica.
Qualsevol sistema d'informació obert és teòricament complex i ple d'incerteses, i és per tant caòtic. No obstant això fins ara no existien condicions tècniques perquè un sistema d'informació es convertís en una conversa de molts a molts que permetés experimentar realment el seu comportament dinàmic.
Exceptuant Internet tots els mitjans de comunicació presenten limitacions que converteixen els sistemes en els quals actuen en més o menys predictibles i per tant manipulables.
És precisament el seu predictibilidad el que els converteix en eines tan idònies per a la comunicació persuasiva. El comunicador té l'esperança que els seus missatges siguin acollits d'una determinada forma i això solament pot esperar-se en sistemes el comportament dels quals creiem poder predir.
Els mitjans que coneixem difícilment creen sistemes realment dinàmics perquè d'una banda la comunicació massiva immediata (tv, radio) o diferida (mitjans impresos) requereix infraestructures que limiten la seva titularitat i la converteixen en pràcticament unidireccional. Mentre que la comunicació individual (telèfon, correu) és essencialment seqüencial i està constreñida a cercles molt propers a l'emissor.
L'arribada d'Internet i més concretament el fenomen blog i la sindicació de continguts via RSS posen les bases per crear un sistema d'informació impredictible. S'estableixen converses entre fonts d'informació que es caracteritzen per ser:
� Immediates: El procés de producció de la informació és mínim i la seva difusió també, la qual cosa permet una experiència de conversa real.
� Massives/col•lectives: Encara que no pot considerar-se un blog aïllat com un mitjà massiu, el seu caràcter viral i el seu paper com a font d'informació per a mitjans tradicionals creen una certa capacitat de comunicació a masses.
� Multidireccionals: La conversa es produeix entre múltiples emissors i receptors que van intercanviant el seu paper.
Aquestes característiques converteixen el nou context en un sistema definit per atractors estranys que generen comportaments que solament podem predir a molt curt termini o que no podem predir en absolut. Les marques que entren en aquesta dinàmica es converteixen en objectes aliens als seus promotors i que són tractats en públic de forma completament arbitrària pels participants en la conversa.
No estem parlant de casos extrems com ocorre a Estats Units, on s'estan produint denúncies per difamació, parlem d'opinions totalment raonables que poden posar al descobert les nostres deficiències.
Afortunadament encara estem davant un mitjà jove, ingenu i amb ideals, on resulta difícil comprar voluntats o opinions.
Com deu una empresa enfrontar-se a això?
Al meu entendre l'única estratègia correcta és no enfrontar-se. No hem d'apropar-nos a aquest fenomen amb els esquemes tradicionals. No és possible controlar el missatge, això caldrà deixar-ho per a altres mitjans. En la blogosfera el que hem de fer és convertir-nos en un dels atractors que influeixen la dinàmica del sistema. És imprescindible que la conversa no es produeixi a esquena de la marca, aquesta ha de participar.
Però abans de participar hem d'assumir 3 coses:
1. Que som lletjos
2. Que algú ens ho va a
dir
3. Que estem encantats d'escoltar-ho perquè això ens ajuda a ser millors
No es tracta que tota l'empresa ho assumeixi, això és tasca titànica, sinó que els portaveus de la companyia ho comprenguin.
Convertir-se en un atractor implica actuar des de dins, posar-se al mateix nivell que els altres i actuar sota les normes tàcites que vagin regint la conversa a cada moment. Per això sempre funcionarà millor la veu real de l'empresa. Els discursos preestablerts, parcials o encartonats no aconseguiran el seu objectiu. Parlar a través de tercers, com poden ser agències de Relacions Públiques, és trencar les regles del joc. És com dir-li a algú que cridi a la teva secretària/o. És contrari a l'esperit mateix de la conversa.
És evident que la blogosfera és el camp de les Relacions Públiques però d'unes relacions públiques molt especials.
Es tracta de parlar tnat francament com una empresa pot fer-ho sobre els temes que siguin d'interès per a la comunitat. La transparència va a ser un valor fonamental.
En un món ideal aquesta dinàmica podria portar a les companyies a millorar internament ja que van a ser exposades al públic. Pel meu aquesta és una aposta guanyadora, però al món real el més probable és que les empreses es limitin a posar en la conversa a bons comunicadors.
En certa manera és un pas més en l'exposició de les empreses. Internet ha portat l'exposició dels sistemes informàtics. Pensem als bancs: és l'usuari el que accedeix directament al cor del sistema. Perquè això sigui possible ha hagut d'entrar la llum en més d'un soterrani. Els blogs són en un cert sentit el mateix, permeten accedir al cor de les companyies, per això quant mes bells siguem per dins, més orgullosos estarem d'ensenyar-nos i millor participarem en aquestes noves dinàmiques.
En definitiva, no es pot intervenir sota les premisses de les Relacions Públiques convencionals, no és una partida d'escacs on juga l'estratègia. Una vegada que hem decidit intervenir en la blogosfera:
1. Tenim molt poca idea dels qui van a ser els nostres interlocutors.
2. No podem deixar de parlar amb ells.
3. No sabem de què haurem de parlar amb ells.
I això fa que hàgim d'estar molt atents per potenciar els aspectes positius de la conversa i per raonar els negatius.
És això aplicable a tot tipus de marques?
Actualment els temes de conversa estan molt centrats en tecnologia i serveis web pel que és en aquests sectors on es produeix un major impacte. Sectors com el del viatge, la música, la literatura, haurien d'explotar en breu perquè existeix massa de blogueros i s'estan creant els atractors necessaris perquè la dinàmica adquireixi rellevància. No obstant el corrent a Estats Units és que cada cop més joves editin i llegeixin blogs i que per tant vagin incorporant-se altres àrees d'interès.
A Espanya és encara molt ràpid fins i tot per als sectors més tecnològics però comença a ser important el seu ús.
Fon ha muntat tota la seva estratègia de màrqueting entorn de la blogosfera. Martin Varsavsky ha portat fins a l'extrem la seva adopció del nou mitjà arribant fins i tot a excedir-se en la seva transparència comunicant al comprat notícies sense contrastar. Però la solució que ha proposat ha estat la franquesa i la transparència, les regles que s'accepten en aquest joc.
Jo acabo de viure com Noxtrum, un producte llançat al mercat en versió beta, ha estat analitzat i disseccionat en nombrosos blogs i com, sense haver realitzat cap acció de comunicació, la marca s'ha anat omplint d'atributs atorgats per la pròpia comunitat.
Des que llegeixo Gizmodo en espanyol, Samsung i els seus 'robots assassins' no són el mateix per a mi.
Conclusions. El tao de la blogosfera
Estem veient un nou fenomen aparèixer, les empreses que vulguin entendre-ho estan a temps de començar a provar com participar.
La falta d'estratègies, el discurs sincer i l'escolta amable són probablement les 3 armes més potents per convertir-se en un atractor del sistema.
Encara que em quedi un tancament místic, si hagués de donar un consell a qui vulgui entrar en aquesta aventura, seria el de fluir en la conversa, entrar en el tao de la blogosfera.
Albert Pérez Novell